Explicar contes i històries és apassionar, motivar, obrir portes a l'univers de la fantasia, obrir les finestres de la imaginació, és un acte d'amor.
En aquell moment s'està produint una comunicació on l'oient capta
intensament l'argument que li ofereix el/la narrador/a per " sentir-se
raptat per la paraula, posseït per la narració i retornat, sa i estalvi,
a aquesta riba de la vida."
Allí es reconeixeran les dificultats, la superació, la bondat, la maldat, la convivència... i com es poden veure les coses a través d'uns altres ulls.
La narració arriba a la part més emocional de l'infant, el seu sentit més pur i menys contaminat per el "soroll" de l'entorn. La imatge distorsiona la representació que l'infant fa de la història, en canvi, la musicalitat i la bellesa de la paraula escoltada fa que en pugui fer la seva pròpia.
Els contes ofereixen multitud de regals: l'afecte, la llibertat, la ficció, models per a identificar-se, la passió per la lectura, ales per la imaginació, resolució de conflictes, coneixements... i es satisfà una de les necessitats més vitals: la de somniar.
Des de temps immemorials s’han explicat contes i els contes formen part de la vida de tots els pobles, de totes les cultures, de totes les civilitzacions, des de sempre...
Els contes han acompanyat al ser humà en tots els moments de la història i malgrat els diferents moments, l’essència del conte sempre ha estat un aliment necessari que fa que s’il·luminin els ulls de qui l’escolti.
Els contes han aplegat famílies i clans al voltant d’un foc, han comunicat un poble amb un altre, han passat de generació en generació. Han perdurat sense necessitar gaires transformacions, han mantingut la seva essència.
En l'actualitat, quan expliquem contes als nostres infants segueixen tenint la mateixa força i vigència. La força dels nostres ancestres, i ho veiem en el seu silenci, en la seva expressió i en el somriure. L’ànima s’obre a l’escolta. Parla la veu de la tribu.
Què deuen tenir els contes perquè facin aquest efecte?
Un veritable conte és com un organisme viu on les seqüències d’imatges es desenvolupen amb les mateixes lleis que una planta, creix a partir d’una llavor i desenvolupa flors i fruits.
Dins els contes s’hi amaga una veu d'una saviesa superior que ens explica els processos de la vida del món i els processos de la nostra pròpia vida. És una veu que ens ve del passat i que sentint-la ens va donant imatges i formes internes que ajudaran als infants i als adults en el seu camí, alimenta i protegeix la vida interior, donat que expressen veritats grans i profundes.
Aquestes històries no solament satisfan a l’infant, sinó que també alimentaran al nen i a la nena que està amagat/da a l’interior de cadascú/na de nosaltres.
" els contes no són per a dormir els petits, són per a despertar els grans"
